aEsparreguera.com |  |
aEsparreguera
Serveis
|
| Carta oberta als polítics de la nostra vila |    |
Benvolguts destinataris d’aquesta missiva: Des de fa molt de temps els del “Centre” ens preguntem... Es coneix suficientment el VERITABLE paper de les entitats esportives en la formació del nostre jovent i en la execució de polítiques socials? En son conscients d’aquest paper els directius de les nostres entitats, els joves que hi participen, llurs pares i la classe política? VERITABLEMENT es valora l’activitat esportiva com a ELEMENT FORMATIU del nostre jovent? Perquè, quan fem la pregunta “quina és la política esportiva que aplicaries?”, ningú no ens respon? De fet, ignorem quina és la “política esportiva municipal”. Com és que ningú ha estat capaç d’explicar-nos-la? Existeix un pla director de la “política esportiva municipal”, o som (els d’esports) una realitat improvisable? I després de fer-nos aquestes preguntes ens assalten les següents REFLEXIONS/RESPOSTES: La experiència ens diu que això succeeix perquè, en realitat, més enllà de quatre afalagadores paraules quan toca alguna reunió de caràcter esportiu i/o de plantejaments de primer de primària d’esports quan arriba la època de campanyes electorals (en el millor dels casos, ja que alguns ni tant sols inclouen propostes d’esports en els seus programes), el que passa és que mai no s’ha dut a terme una reflexió mínimament seriosa sobre el paper de les entitats d’esports en la formació integral del jovent, vist des d’una perspectiva de política social i formativa. Doncs bé, volem aportar els criteris que des del Centre d’Esports Esparreguera utilitzem, com a norma orientadora: Mitjançant l’esport treballem en la formació integral del jovent, en la seva socialització, de manera que, juntament amb la participació dels pares, es complementa la tasca que es fa des de les escoles, introduint la canalla en els VALORS de l’esforç individual i col·lectiu, de la solidaritat entre companys, del respecte al contrincant i al company, de la disciplina per convicció i del compromís irrenunciable. Mitjançant l’esport complementem, en aquells casos que sigui necessari i en la mesura de les nostres possibilitats (dissortadament poques), l’activitat dels serveis d’assistència social, afavorint la pràctica esportiva dels nens de les famílies menys afavorides econòmicament, així, des del Centre, es sol·liciten i gestionen beques de Mitjançant l’esport volem treballar en la integració de la dona, sense cap restricció i en plena igualtat, en la pràctica de l’esport com a element coadjuvant en l’objectiu general de la plena integració social de la dona, en la lluita contra la discriminació per raó de sexe i en la lluita contra la violència de gènere (és en aquestes edats en que la educació pot modificar pautes de conducta). Mitjançant l’esport volem treballar en la integració dels nouvinguts, afavorint la transmissió dels principis socio-culturals, els quals informen la nostra civilització, en llurs sistemes culturals, coneixent les seves sensibilitats i fent-los respectar les de Catalunya com a país d’acolliment. Intentar assolir aquests objectius requereix de molta dedicació per part de persones que fan tasques de direcció sense cap afany de lucre, així com de molta perseverança i paciència. Però també requereix de recursos econòmics i per a això és fonamental fer una bona gestió dels recursos propis i resulta imprescindible comptar amb la col·laboració de les administracions públiques PERQUÈ: A) O bé la iniciativa és pública i des de les administracions s’organitzen i gestionen les activitats esportives per a garantir l’accés a l’esport de tota la població en l’intent de cercar els objectius determinats... B) O es deixa en mans de la iniciativa privada empresarial, que només cercarà beneficis econòmics com a únic eix director de l’activitat (Externalització i privatització de la explotació), o... C) S’Ajuda a les entitats esportives, socials i/o recreatives, DE CARÀCTER PRIVAT PERÒ D’INTERÈS PÚBLIC, a dur a terme els objectius d’igualtat. Evidentment això comporta la obligatòria necessitat d’adoptar unes mesures de control de la despesa dels diners públics i de la dedicació d’aquests recursos a les activitats subvencionades i, per a això, organitzar un bon sistema de seguiment de l’acompliment dels objectius marcats com a prioritats. Però no s’està fent res PERQUÈ: A) Com que a l’esport no se’l reconeix com a eina de POLÍTICA SOCIAL, es dediquen políticament menys hores a la setmana al coneixement de la realitat socio-esportiva, que no pas les que dedica UN dels dirigents de qualsevol de les entitats esportives a atendre el funcionament ordinari de la seva entitat. Prova d’això és que B) Existeixen criteris polítics que consideren que NO s’hauria de subvencionar entitats privades, la qual cosa demostra que no tenen ni idea (qui aquests criteris mantenen) que des de l’esport es pot realitzar una molt important POLÍTICA SOCIAL i que no es tracta de subvencionar l’activitat d’unes entitats privades, sinó que el que es fa és AJUDAR LES FAMÍLIES a aconseguir que els nostres fills puguin accedir a la pràctica de l’esport, en igualtat de condicions i amb la menor despesa possible, especialment aquells que pertanyen a famílies econòmicament desfavorides o desestructurades. C) L’allunyament de la classe política (com a regla general i, per tant, sotmesa a honroses excepcions), de la realitat de les entitats, per lo que es desconeix la veritable importància del treball que realitzen les nostres entitats, es desconeixen les problemàtiques amb les que ens hi trobem i les nostres necessitats. D) El fenomen “Expedient X” (o la realitat està allà fora), això és, la realitat social la visquem les entitats, les escoles, les associacions, les AMPA’s i, normalment, no té res a veure amb les enquestes sociològiques, igual que l’atur real no té res a veure amb l’enquesta de població activa. De fet, la realitat no té res a veure amb el que es veu (o creiem que es veu) des d’un despatx. Tot això reunit, juntament amb la preocupant situació de les finances municipals, provoquen que l’atenció al dia a dia faci perdre la perspectiva de futur, o dit d’una altra manera, que ningú no es pari a pensar quines conseqüències (efectes) tindran, d’aquí a quatre o cinc anys, en la canalla que ara té entre deu i dotze anys (quan en tinguin entre quinze i disset anys), les inaccions (causes) que es produeixin enguany. Pensem que mentre que la pràctica de l’esport no sigui entesa com a element complementari de la formació integral del jovent i no gaudeixi de la mateixa organització i tractament que l’ensenyament, això és, obligatorietat i gratuïtat, el sistema menys dolent és el d’afavorir els interessos públics des de les entitats privades. No fer-ho sortirà molt més econòmic a curt termini, però serà indubtablement més car a mig i llarg termini. I ho serà perquè si bé les entitats podrem continuar la nostra activitat esportiva (exclusivament la esportiva) amb menys associats i participants, això és, comptant només amb els membres de famílies benestants que s’ho puguin pagar, si ho fem, haurem deixat de ser una de les eines que han de facilitar l’aplicació de polítiques socials d’igualtat d’oportunitats i de incidir en la formació de TOT el nostre jovent. I això la societat no s’ho pot permetre. No ens podem permetre que se’ns omplin les places i parcs de la vila de “calimotxos” i “petas”, de nois ociosos. No ens podem permetre deixar que es malmeti una part del nostra joventut i, per damunt de tot, no ens podem permetre no donar-los-hi les eines que necessiten pel seu desenvolupament integral, perquè son el nostre futur i seran la societat que haurem conformat. La gaudirem o la patirem. I llavors, no valdran excuses. Nosaltres esmerçarem esforços en l’intent de col·laborar en la formació del nostre jovent dins dels drets, especialment de la igualtat, del respecte i de les llibertats, però tot sols no podem. És més, ni tant sols ens atribuïm legitimitat suficient per a convocar a d’altres entitats. Creiem que ha d’ésser un impuls polític i, en el súmmum de la credulitat, unitari, no partidari. Per tot lo fins ara considerat i davant de les dificultats econòmiques que comencen a ser una realitat i sabent que aquestes dificultats, en un termini que no va més enllà dels propers dos mesos, es traduiran en renuncies i impediments per a la pràctica de l’esport, ens atrevim a llançar la següent PROPOSTA: Dissenyem, amb urgència i entre tots, un pacte polític-esportiu, urgent, multidisciplinar i transversal, per a dissenyar el model esportiu de la nostra vila, determinar els objectius i estructurar el sistema que ens permeti executar-lo. Creiem que aquest procés ha de ser liderat per l’alcaldia i canalitzat des del Patronat Municipal d’Esports, ja que com a “organisme autònom de l'Ajuntament d'Esparreguera creat l'any 1983 amb la finalitat primordial de fomentar, promoure, dirigir, regular i orientar l'activitat física i l'esport a Esparreguera, la missió del qual és oferir a la població d'Esparreguera la possibilitat de practicar tota aquella modalitat esportiva que desitgi amb igualtat i ser un important promotor de l'activitat física i l'esport a la nostra població”, li correspon impulsar el projecte que plantegem, convocant totes les entitats esportives de la vila, conjuntament amb el Plenari de A la espera de les vostres reaccions quedem, que nosaltres ja ho hem fet i ens hem ofert. Des de la preocupació i el bon rotllo, que no és la nostra pretensió criticar, sinó, com s’ha dit, reflexionar i proposar. Salutacions. Alfons Puche Amigues President Centre d’Esports Esparreguera |
Sr. Alfons Puche, aprovecho la ocasión para decirle que posiblemente gracias a las personas como Ud. el deporte se práctica sin ánimo de ningún tipo de lucro, todo lo contrario, simplemente para que se practique el deporte desde la infancia. Entiendo su escrito, es desde mi convicción el motivo de escribir esta nota, estoy convencido que Uds. aceptarán el tener una reunión con la Junta de Iniciativa Reagrupament Socialista, la cual represento como Presidente.
Sigue: Supongo sabe que estube de concejal de deportes, esto hace que tenga una sensibilidad general hacia el deporte, más aún cuando se trate de ayudar y motivar a los niños y niñas a la formación realizando el deporte que más les guste y se identifiquen. Mi Tel: 616161562 / e:mil: antonio.canizares_martinez@sandoz.com o irsocialista@hotmail.com Saludos | ||||||||||||||||||||||
Desembre
2024
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 01 |
| 02 | 03 | 04 | 05 | 06 | 07 | 08 |
| 09 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | 01 | 02 | 03 | 04 | 05 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Un producte de: |