L’Observatori aporta dades objectives sobre els aspectes més rellevants dels grups nacionals que viuen a Esparreguera, n’analitza la distribució a les seccions de la vila i els perfils en paràmetres com l’edat o el sexe del residents

El Regidor de Nous Catalans de l’Ajuntament d’Esparreguera, Jordi Mestres i Rosàs, va presentar ahir dilluns, 16 de gener, a la sala d’actes de Can Pasqual l’Observatori de ciutadania i immigració.

L’Observatori, elaborat amb les dades del Padró Municipal d’Habitants actualitzat a 1 de gener de 2012, presenta el retrat actual de la població, i recull de forma gràfica les dades objectives i els aspectes més rellevants dels diferents grups nacionals que viuen a Esparreguera i mostra l’evolució històrica i comparativa del moviment migratori a la vila, a la comarca del Baix Llobregat i a Catalunya.

El document explica que el nombre de residents estrangers ha disminuït un 8% en els darrers dos anys, que el percentatge de residents estrangers a Esparreguera és inferior al del Baix Llobregat i Catalunya; que a la vila hi ha persones de 63 estats i que la nacionalitat de fora de l’estat espanyol amb més presència a Esparreguera és la marroquina, seguida de la romanesa.

D’altra banda, s’analitza la distribució dels residents a les seccions censals de la vila, i els perfils dels diferents grups de població en aspectes com les franges d’edat o el sexe, amb l’objectiu d’aportar elements que ajudin a la planificació de les polítiques locals i en les estratègies d’intervenció.

L’elaboració de l’Observatori de ciutadania i immigració s’emmarca dins la campanya de lluita contra els rumors que vol aportar el màxim d’informació objectiva per tal de trencar amb els estereotips i prejudicis i facilitar una millor comprensió de les noves dinàmiques socials.

En el mateix acte, des del Servei Local de Català d’Esparreguera es va exposar l’Informe de la situació de la llengua catalana als establiments comercials d’Esparreguera regentats per estrangers o amb treballadors estrangers, elaborat en el si del Pla d’Acolliment Lingüístic, que compta amb el suport de la Regidoria de Política Lingüística.