El passat dissabte dia 19 vaig assistir al concer que va fer la OBC al AUDITORI DE Barcelona, dirigida per el japonés Kazushi Ono.
A part de les dues peces de la primera part –L’IDIL”LI DE SIEGFRIED, de Richard Wagner i JEUX de Dabussi- la primera peça molt emotiva i alegre (tot i sent Wagner) i la segona... doncs molt bona però dels 17 minut que durava potser en sobraven 7, es una opinió, però crec que el senyor Bebussí es va fer una mica massa reiteratiu amb aquest apeça i va avorrir una mica, però en canvi la segona part del concert va ser com un retorn a la infància.
La peça que van interpretar a aquesta segona part va ser SCHÉRÉDEZADE de Nikolai Rimski-Kórsakov.
Originalment concebut com a un ballet, l’exotisme que transpira aquesta obra, juntament amb l’aire aventurer de la mateixa ens transporta cap l’orient mitja, als contes de les 1001 nits que explicava cada nit la esclava condemnada a mort Schéhérezade al sultà per així convene’l de que li perdoni la vida, li va explicar durant 1001 nits aquests contes que finalment s’han fet cèlebres a tot el mon, d’allà van sortir noms com SIMBAD, ALÍ BABÁ, EL LLADRE DE BAGDAD... uns mons plens d’aventura i fantasia amb un violí que es la veu de la pobre esclava i que deixa anar una melodia que ja ha quedat imprés a l’imaginari popular, fins i tot el compositor Carl Davis, per la partitura que va fer per la restauració del film mut que va dirigir Raoul Walsh i que va protagonitzar Douglas Fairbancks va fer servir les notes del violí de Kòrsakov que donava veu a la esclava i que comença amb el seu lament, després es transforma i es torna alegre, fins que finalment veu en un darrer crit que no te sortida, però mentrestant en Simbad s’ha enfrontat a monstres i tempestes, el lladre de Bagdad ha fugit amb la joia i la princesa i l’auditori, per uns minuts va ser un cofre ple de fantasia
Joaquim Parera
|
Article realitzat per: Joaquim Parera
Desembre
