Entrevista a:
Josep Maria Gimeno
Actor i cantant, llicenciat en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat d’actor al teatre i a la televisió, i de cantant en diverses formacions musicals. Va ser monitor de teatre al Centre Penitenciari
-Josep Maria, què és més còmode per a tu: el teatre, el cinema, la música o la televisió?
Crec que és al teatre on em sento més còmode. Vaig començar a formar-me per fer teatre i això em dona més confiança en aquest llenguatge que en els altres.
-Sent un home tant polifacètic, deu ser fàcil trobar feina o pel contrari, resta possibilitats?
L'ofici d'actor, ja inclou la faceta polifacètica: cada interpretació requereix una adaptació distinta a unes situacions distintes també, i fent papers diferents cada cop. A vegades, l'actor ha d'interpretar el paper d'una persona que canta, o d'una que treballa al cinema, ... Certament, la feina d'actor, amb la variada formació que requereix, predisposa a poder treballar en tasques i llenguatges diferents que tinguin en comú la comunicació.
-Què està fent actualment Josep Maria Gimeno? Teatre, cinema...
Principalment estic dedicat al teatre: segueixo interpretant el paper del botxí Ko-kó a l'espectacle de Dagoll Dagom "El Mikado" a la gira 2007. Participo a "Los Sobrinos del Capitán Grant" del Teatro de
-Per triomfar com a actor, s’ha de sortir per televisió? Els serials de TV3 ajuden a descobrir nous talents?
Crec que la televisió ajuda molt, doncs permet tenir un públic que després pot continuar fidel a l'actor en altres facetes com el teatre o el cinema. Efectivament, gràcies als serials es descobreixen molts talents.
-Parlem del musical “El Mikado”. L’any 2005, Dagoll Dagom el va tornar a portar a escena. Tu fas el paper de Ko-ko, el botxí.
Com us deia, segueixo encara amb la gira d'aquest musical, almenys durant uns mesos, si Déu vol. Això vol dir que aquesta etapa encara continua per a mi. De totes maneres, els records dels inicis del muntatge van molt lligats a Martorell doncs va ser a Ca'n Oliveres on vem muntar l'espectacle i on vem fer la preestrena a finals del 2005. Vaig ser el més afavorit del grup doncs assajava a pocs minuts de casa i la resta venien de Barcelona.
-Més recentment, has participat a la pel·lícula “Salvador”. El film ha rebut algunes mencions importants. Però els sectors més crítics diuen que no s’ajusta a la realitat del cas Puig Antich. Que en penses de la visió que li ha donat Manuel Huerga?
Suposo que el director ha volgut ser respectuós i fidel a la història i a la novel·la, i també a la família del personatge central de la trama. Això potser no deixa a tothom igual de satisfet. Per a mi, Manuel Huerga ha dirigit una estupenda pel·lícula.
-Quin paper, de tots els que has fet, t’has sentit més còmode i te l’has fet més teu?
Això, procuro i intento fer-ho amb totes les feines. Amb el paper de Ko-ko, m'hi trobo molt bé.
-El públic de la comarca et coneix sobretot com el cantant de l’Standard Big Band i de l’Entresol. Ho enyores?
En tinc un record entranyable d’aquesta etapa. La vida és un anar caminant endavant i, ara, tots els d’aquell moment estem en altres feines i feliçment. Amb el F. Xavier Jorba ens anem trobant de tant en tant en el camí.
-Continues lligat amb la gent i el món cultural del Baix Nord?
La feina que faig ara no m’ho permet massa.
-Vas començar la teva carrera professional a l’any 1976. Deus haver passat de tot. Alguna anècdota divertida que recordis?
Haver-nos conegut amb
-Josep Maria, moltes gràcies per la teva amabilitat i que tinguis molta sort o molta merda, com dieu en el món de l’espectacle!
Més informació:
http://www.gestiomusical.com/jm/jm.html