Marc Piera i Pallàs
Responsable del Servei Local de Català
“El voluntari només cal que sigui catalanoparlant, és a dir, que parli català”
Catalunya és un país voluntariós i treballador. Un país d’acollida. I quan s’ajunten tots aquests factors, Catalunya esdevé un país que treballa per la seva llengua. La gent nouvinguda té a la seva disposició una eina més per arrelar-se a casa nostra. Estem parlant del programa “Voluntariat per
-El Servei Local de Català d’Esparreguera organitza la sisena edició del programa “Voluntariat per
El programa Voluntariat per la llengua té com a objectius ampliar els coneixements de llengua oral de l’alumnat dels cursos de català per a adults, fer que aquests alumnes agafin confiança a l’hora de parlar català i crear una xarxa social que es comuniqui en la nostra llengua. Gràcies al català, a més a més, la gent nouvinguda s’arrelarà millor a Esparreguera i a Catalunya i se sentirà partícip de la nostra comunitat nacional, per tant, és un projecte que treballa la llengua i la integració des d’un punt de vista social.
-Podem dir que és un recurs més per facilitar l’aprenentatge i la pràctica oral de la llengua catalana als alumnes dels cursos de català per a adults o la proposta va més enllà?
El Voluntariat per la llengua no s’ha d’entendre només com un recurs més, ja que s’implica també a persones que són voluntàries, no és com un recurs lingüístic en línia, estem treballant amb persones catalanes que s’ofereixen per fer conversa amb persones que estan aprenent català. Evidentment, el projecte és d’abast social.
-Quina acollida té la proposta entre els esparreguerins? Com ha funcionat el programa fins ara?
L’any passat vam tenir 91 persones inscrites en el programa i va ser un dels pobles de la nostra comarca on, proporcionalment, va haver-hi més persones, per tant, podem dir que la resposta va ser molt positiva. El 80% eren dones i el 50% dels aprenents eren estrangers.
-Quins requisits demaneu al voluntari lingüístic, s’ha de saber parlar i escriure correctament català? El voluntari ha de fer de professor?
El voluntari només cal que sigui catalanoparlant, és a dir, que parli català. Pot tenir-lo com a llengua primera (o materna) o no, això no és important. L’important és que actuï en català pel seu medi social, que sàpiga viure en català, perquè el que pretenem és que ajudi l’aprenent a desenvolupar-se en català. No cal que tinguin cap títol de català, només que intentin ser curosos a l’hora de parlar. De totes maneres, l’important és parlar-lo tal com es parla al carrer, correctament però en el registre col·loquial. Tampoc no els demanem que facin de professors, perquè no han de substituir la feina del tècnic de Normalització Lingüística. En aquest sentit, són col·laboradors, no pas professionals.
-Per tant, qui pot ser voluntari lingüístic? De quant de temps s’ha de disposar per fer de voluntari?
Pot ser-ho tothom que tingui 18 anys i parli català. Diem que cal una estoneta un cop per setmana, aproximadament 1-1,5 hores, al llarg del temps que dura el projecte a Esparreguera (febrer-juny de 2009).
-I qui pot ser aprenent?
Qualsevol persona, alumne o no, que vulgui treballar la fluïdesa, que no tingui seguretat a l’hora de parlar català, que vulgui millorar el seu nivell de llengua oral.
-Com són les parelles lingüístiques que s’han format en els programes anteriors?
Són persones dinàmiques, que han creat un espai de complicitat (molt sovint, una relació d’amistat), que han après de la seva parella lingüística aspectes culturals del seu país o terra d’origen i que tenen ganes de repetir el programa. En el cas dels aprenent, a més, senten un agraïment profund envers la dedicació del voluntari o voluntària.
-Per tant, intuïm que és una experiència enriquidora, ja no només des del punt de vista de l’aprenent sinó que es potencia el coneixement mutu de persones que conviuen en el mateix territori. Una manera de teixir una xarxa social en català?
Com he dit anteriorment, un dels objectius del programa és el d’ampliar el cercle de relacions dels aprenents, de crear un teixit social que faci de coixí de la persona nouvinguda, que vegi que no només ha après català, sinó que li ha servit -el català- per conèixer conciutadans i relacionar-s’hi, com una persona més del poble.
-I després d’haver format parella lingüística, com queda la relació? Sabeu si el contacte continua una vegada ha finalitzat el programa?
Moltes de les parelles lingüístiques ens demanen tornar a repetir en l’edició següent. Sabem que en molts casos es tornen a veure, mantenen un contacte al llarg de l’estiu i fan trobades al marge del programa. Actualment, amb l’Internet, els mòbils, etc. es fa molt difícil perdre el contacte d’algú, si no es vol.
-Curiositats que s’hagin produït durant les anteriors convocatòries del programa.
De l’edició anterior et puc dir que vam tenir 5 persones que han participat ininterrompudament al llarg de les 5 edicions anteriors. També et puc dir que una voluntària va fer de testimoni en el casament d’una noia marroquina que havia estat la seva aprenenta!
-Què han de fer els esparreguerins que vulguin fer-se voluntaris per la llengua?
Acudir al Servei Local de Català fins a l’11 de febrer, omplir una fitxa (fer la inscripció corresponent) i esperar que els citem per a fer una formació dels voluntaris, que és una sessió on expliquem el programa. Així de senzill!
-Quina és la percepció que teniu des del Servei Local de Català de l’ús de la llengua catalana a Esparreguera?
Fer un resum d’un fet complex és difícil, però cada vegada hi ha més gent que el sap parlar i que coneix la llengua. La qüestió és fer que aquest coneixement esdevingui ús, cosa no gens fàcil a Esparreguera ni al Baix Llobregat, comarca a la qual pertanyem.
-Marc Piera, moltes gràcies!