No és que servidor sigui insensible a l’encant de les marques i el luxe en general, però em passa com a Borges amb la música clàssica: m’interessen un moment, dic ostres quina passada, i després me n’oblido. A mi se’m va aturar el rellotge de l’interès pels cotxes en el moment que van sortir el Peugeot 205 i el Citroën AX, un rellotge que només he hagut de posar en marxa anys després, a la força, quan em vaig comprar el monovolum de rigor davant el previsible augment de la família. El cas és que ahir vaig veure novament un d’aquests descapotables conduïts per un paio amb camisa blanca de màniga llarga i ulleres de mirall, i em va venir al cap com és de difícil mantenir les aparences en aquest món. Era un Porsche Boxter, un d’aquests de dues places, el PVP recomanat del qual són 63.116 euros. No arriba a la categoria, però, del Porsche 911 Carrera (94.234 euros) que té un conegut meu, una persona de possibles que em va explicar una altra gran mentida: la de l’exili a Estoril del rei Joan Carles I. Dic això de la gran mentida no perquè no estigués a l’estranger, sinó perquè sentim la paraula exili i ens vénen al cap penalitats, mancances i privacions. Doncs bé: el llibre regal que et donen amb el Carrera explica que el segon propietari d’aquest vehicle va ser precisament l’actual monarca espanyol. Qui dubta que el borbó ha ajudat com ningú a mantenir viu el significat de l’expressió “viure com un rei”? Deia això de la dificultat de mantenir les aparences perquè és evident que el món dels descapotables està sobrevalorat. Un cotxe així és sorollós, fa que et despentinis, que passis calor i que et cremis la pell. A sobre, consumeix més —encara que aquesta és una objecció de poc pes per a qui s’ha gastat més de 10 milions de pessetes en un troncomòbil—. Tot això ho dic basant-me en l’experiència, que és mare de la ciència. El meu cotxe no és descapotable, però té un sostre d’aquells que es descorren i que no l’obres mai precisament per les raons esmentades. El sostre només el deixes obert algun dia de primavera o tardor que vols que et toqui l’aire, però poca cosa més. Ara, que si es tracta de fer el fatxenda, res com un descapotable. Una altra cosa són els complements que poden portar els descapotables. El que està més de moda aquest estiu és, de bon tros, el Citroën Méhari, un munt de ferralla amb motor del mític Dyane o 2CV (estem parlant d’un cubicatge de por: 403 cm3) i superútil a illes com Formentera. L’anunci d’Estrella Damm l’ha posat novament en òrbita dintre de l’imaginari juvenil gràcies a un anunci que barreja hàbilment Lucía y el sexo amb una inversió de les proporcions home-dona de l’arxiconeguda Dos homes i un destí (al pobre paio de l’anunci se li gira feina, perquè ha de complaure una rossa i una morena, i com l’hi posen de difícil). El Citroën Méhari és força més econòmic que el Boxter, ja que només val entre 3.000 i 6.000 euros (totalment equipat). Així que, preu per preu i posats a cremar-nos la pell, que al menys ens ressonin al cap els acords encomanadissos del “Tonight, tonight, tonight I wanna be with you...” mentre ens fregim als embussos estiuencs. Andreu González Castro |