Excel·lentíssim Senyor Udina, Em dic Aloma Ibáñez Marcet i sóc veïna de Mas d’en Gall des de fa gairebé 4 anys. Vaig decidir establir-me aquí amb la meva família en contra de totes les advertències que propis i estranys ens van fer arribar sobre el barri i la seva gent. Tot i els inconvenients urbanístics i d'equipaments de Mas d'en Gall i l'abandó crònic que patim per part de les administracions, puc dir que no m'he penedit mai de la decisió que vaig prendre. Em sento molt còmode i feliç aquí, amb la gent del barri, i m’agradarà que els meus fills juguin i creixin aquí. De la mateixa manera, estic decidida a contribuir amb el meu petit granet de sorra a millorar el barri i a lluitar perquè sigui un lloc molt millor, on tothom tingui garantits els serveis pels quals paga. El passat 2 de juliol vaig sol·licitar un permís d'obres menors a l'ajuntament per tal de rehabilitar el mur que separa la meva finca del carrer, és a dir, la tanca. Per tal de demanar el permís, vaig estar 15 dies recopilant informació a la web de l'ajuntament, llegint la normativa urbanística, trucant al telèfon del OAC, fent fotografies i redactant documents. Vam decidir que l'obra la faríem nosaltres mateixos per tal d'estalviar-nos els diners que ens cobraria un paleta. L'import que havíem de pagar per la llicència resultava ser un tan per cent del pressupost d'execució (uns 3 euros sobre un pressupost d'una 100 euros, encara que en vam haver de pagar 30 perquè hi havia un import mínim). Així doncs, i en contra de les opinions dels meus veïns, que em recomanaven no demanar cap permís per tal estalviar-me despeses i problemes, jo, decidida a fer bé les coses, m'adreço a l'ajuntament per tal de fer l'entrega de documentació i el pagament. Comento a l'entrega que tinc una mica de pressa ja que, havent de realitzar jo mateixa l'obra ho hauria de fer durant les vacances. Em diuen que els permisos d'obres menors solen trigar 1 mes en donar una resolució. Truco al OAC els dies 3, 10 i 17 d'agost per interessar-me pel meu expedient. En trec la mateixa resposta: l'expedient està resolt favorablement i pendent d'enviar-se. Pregunto si puc anar jo mateixa a buscar-ho i "no ho veuen clar". Finalment, el dia 22 d'agost rebo una notificació a casa meva al respecte. Se m'informa, entre altres coses referents a seguretat i aspectes legals, que se'm facilitarà el permís sol·licitat previ pagament d'un dipòsit de 520,20 euros (120,20 euros com a garantia de dipòsit de runes + 400 euros com a garantia de reparació de possibles desperfectes a la via pública, quan ja disposem, obligats per llei, d'una assegurança de llar que inclou responsabilitat civil). Aquest dipòsit se'm retornarà quan l'obra s'hagi acabat i jo ho sol·liciti, prèvia comprovació del correcte estat de la via pública. Sóc la primera en defensar la necessitat del control sobre les obres que es duen a terme, siguin del calibre que siguin, i crec fermament en el sistema. Però també crec, i suposo que estarem d'acord, que Mas d'en Gall necessita una petita empenta. Senyor Udina, tan la meva família com jo hem apostat decididament per Esparreguera i Mas d'en Gall, treballem dur per tal de millorar casa nostra i el nostre entorn, paguem religiosament impostos i taxes, reciclem i visitem sovint la deixalleria. Si decideixo realitzar jo mateixa l'obra en comptes de contractar un professional és, senzillament, perquè no ho puc pagar. Sobre un pressupost d'execució d'obra de 100 euros, resulta que n'he de pagar a l'ajuntament 550 de moment, i d'aquests se me'n retornaran 520 si duc un certificat de la deixalleria conforme hi he dut runa (la qual hauré de demanar a algú, ja que per revestir un mur amb pedra natural no espero generar-ne), si, quan passi un tècnic de l'ajuntament per davant de casa meva troba que no hi han desperfectes a una vorera que, calculo, es va reformar per última vegada fa uns 25 o 30 anys i si, després de tot això, agafo un matí de permís a la feina per anar a presentar una sol·licitud a l'ajuntament per tal que se'm retornin els dipòsits. No demano ni favors ni ulls grossos, demano sentit comú i facilitats (encara que siguin burocràtiques) per la gent que volem fer bé les coses i que rehabilitant les nostres tanques ajudem també a millorar la via pública d'un barri abandonat per l'administració. Tots aquests protocols son abusius tan per la butxaca com per la paciència del ciutadà i fa que se't passin les ganes de rehabilitar res. Gràcies per la seva atenció i ànims en la recent inaugurada legislatura. Salutacions cordials,
|