A TOTHOM. L’ Any 2002 em vaig incorporar al Centre d’Esports Esparreguera col•laborant amb la Junta Directiva d’aquells temps. Després vaig ser nomenat vicepresident en la presidència d’en Francisco Barrientos, moment en que el Centre comptava amb 5 equips. Dos anys després, en marxar el president, vaig haver d’entomar (si, aquesta és l’ expressió correcta) la presidència del club amb un molt fort saldo negatiu a la caixa. Des de llavors he treballat incansablement, acomplint compromisos, com ara el creixement del club (de 5 plantilles a 18 i la instauració del futbol femení), la instal•lació de la gespa artificial, la millora dels vestidors i la instal•lació de l’aigua calenta sanitària, així com la recuperació del bar-local social. Ara, 10 anys després, l’ 11 de febrer de 2012, arriba el moment de deixar la direcció en mans d’aquells que els socis considerin més adients. Deixo l’ Esparreguera, sent la entitat més potent de la Vila i al seu màxim nivell, amb la esperança que els meus successors continuïn el camí sense regressió. Com veureu, de les coses que he fet malament no en parlo, perquè no vull, ja ho han fet (abastament) els qui viuen instal•lats en el món de la crítica inactiva i/o en el dels rumors malintencionats. Desitjo èxits als que m’han de succeir, encoratjant-los (no ho puc obviar) a servir el club amb la mateixa dedicació i desinterès (personal i econòmic) amb la que jo ho he fet, 365 dies l’any. Sinó es fa així, és fàcil que el fracàs piqui a la porta. Visca el CE. Esparreguera! Alfons Puche Amigues Esparreguera, 6 de gener de 2012 |