Quan en virtut de la sanció a ‘peatge perpetu’ que establien contra Catalunya les forces de Felip V l’any 1714, circules per la A-7 a l’alçada de la ‘vila màrtir’ de Martorell, sobresurt fugaçment un campanar d’espadanya sense campana, quina pertinença em prometia esbrinar algun dia.
Pels seus passos comptats tot acabava arribant, i el dissabte 17.03.2012 , m’arribava fins a Martorell, aturava el meu vehicle passat el museu Vicenç Ros , i retratava el campanar.
L’edifici va pertànyer a l’ordre dels Caputxins, i l’església dedicada a Sant Ferran, per acontentar al Marquès de los Vélez, Fernando Joaquin Fajardo de Recasens, es va consagrar l’any 1700.Entre 1820 i 1823hi hagué una exclaustració ‘provisional’ , que ‘ancha es Castilla’, esdevindrà definitiva l’any 1835 amb la desamortització, l’any 1842 l’ajuntament rebrà l’edifici en donació. A partir de 1861 va ser convertit en escola, tot conservant-hi l'estructura conventual. L'ampliació de les escoles l’any 1935 va malmetre el refectori i el claustre, mentre que l'església no va sofrir modificacions.
No podíem accedir a l’interior per visitar l’església de Sant Ferran, que segons llegim és de nau única, coberta amb volta de canó amb llunetes i capelles laterals intercomunicades.
L’any 1945 amb la donació de Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) de la seva important col•lecció de ceràmica, entre d'altres, va ser inaugurat el Museu Vicenç Ros. Amb els anys, gràcies a l'activitat de Vicenç Ros, director i d'Isidre Clopas i Batlle (1913-2001), conservador, i a les donacions de molts martorellencs, s'han anat configurant i ampliant els diferents fons del museu: l'etnològic, amb tallers complets d'espardenyer, cadiraire, boter, baster, terrisser, terrissaire, ; l'arqueològic, amb materials procedents de diversos jaciments; el d'art, amb obres de Lluís, Pau i Agustí Rigalt; el documental, la biblioteca i l'hemeroteca. El fons de ceràmica es va incrementar el 1972 amb l'adquisició de la col•lecció de Joaquim Mir, instal•lada en un principi al Memorial Museu Vicenç Ros, a la plaça de la Mina, que actualment serveix com a sala d'exposicions temporals.
El fons també comprèn elements arquitectònics de procedència diversa, com les gàrgoles de l'església parroquial de Santa Maria, destruïda durant la guerra civil, capitells, claus de volta, piles d'aigua beneita, escuts, sarcòfags i làpides sepulcrals, a més d'un relleu gòtic procedent del convent de les monges jerònimes de Barcelona i altres elements de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
Antonio Mora