Ahir dijous 25 d'octubre, amb motiu del Correllengua 2007 a Esparreguera, es va convocar el primer Dictat Català d'Esparreguera, amb una participació total de 41 persones.

La qualitat dels textos va ser molt alta, i el resultat final d'uns quants premis es va haver de decidir per sorteig, segons establien les bases en cas d'empat. Així doncs, els 10 primers premis van quedar de la manera següent:

Premis 8è-10è: Maria Mestres i Puig, Mireia Batlle i Castro i Sílvia Alavedra i Carmona, amb tan sols 3 errades (empatades), que van rebre una subscripció gratuïta anual a una revista publicada en català.

Premis 6è-7è: Antonio Ferre i Hernández i Berta Rojals i Pons, amb tan sols 2 errades (empatats), que van rebre una subscripció gratuïta anual a una revista publicada en català.

5è premi: Jordi Riera i Pol, amb 1 errada (desempatat per sorteig), que va rebre un volum de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.

4t premi: Eliana Ramazzini i Vera, amb 1 errada (desempatada per sorteig), que va rebre un volum de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.

3r premi: Esther Navarro i Robledo, amb 1 errada (desempatada per sorteig), que va rebre un lot de llibres.

2n premi: Núria Valldeperas i Pérez, amb cap errada ortogràfica (desempatada per sorteig), que va rebre un lot de llibres.

1r premi: Juan Checa i Jorge, amb cap errada ortogràfica (desempatat per sorteig), que s'endú un viatge per a dues persones a l'Alguer en cap de setmana.

Els organitzadors del primer Dictat Català d'Esparreguera feliciten els guanyadors, reconeixen la qualitat molt alta de tots els dictats i animen els esparreguerins i esparreguerines a millorar el seu nivell de català escrit i a presentar-se l'any vinent a la segona edició.

El text dictat corresponia a dos fragments de la novel·la Inquisitio (2006), d'Alfred Bosch i Massip, publicada per l'Editorial Columna i premiada amb el Prudenci Bertrana:

"El ferrocarril. L'infern del nostre segle, a fe de Déu. Assegut al meu banc, m'arriba la guerra de sota, on rodes i rails, com tres-cents martells i tres-centes encluses, s'embranquen en una disputa bàrbara. Res a veure amb el vol altiu i net de les campanes. Anem en vagonetes descobertes, l'una encadenada a l'altra, en una serp llarga farcida de caparrons –vedells camí de l'escorxador. En diuen tren, de tot això. Al davant no hi ha ni mules ni bous, hi ha una màquina de fer xiscles i esbufecs. Una bèstia amb xemeneia, que escup fum i sutge, tot deixant una estela que ens ennegreix la cara. El vent ens despentina i se'ns fica als ulls. [...]

A cops i sotragades, acabem aturant-nos en un poble. Som ran de mar. Jo ho aprofito per treure el mirallet, el que sempre porto amagat al pit, i em poso els cabells a lloc."

Els correctors van acceptar les variants amb vagonetes/en vagonetes i sutja/sutge, tal com estableix la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans.