aEsparreguera.com

Regalos Originales   
Pàgina principal >> Entrevista >> Jordi Ferrés, educador de gats
Jordi Ferrés, educador de gats

Entrevista a:

Jordi Ferrés


Educador de gats




En Jordi Ferrés és educador de gats

Nascut a Martorell, va estudiar a Olesa i fins fa poc va viure al peu de Montserrat. En Jordi té una passió: els gats. Ell ja ha ajudat a moltes famílies a millorar la conducta d’aquest animals i sembla que cada cop el reclamen de més llars.

De petit què volies ser de gran ?

De petit petit futbolista. Però amb el temps vaig anar perdent aquesta idea i ara mira...

En què consisteix la teva feina?

Bàsicament ajudar als gats i a les seves famílies quan les coses no van bé. Problemes de comportament, adaptació, sociabilització amb la gent, o amb altres gats, o amb el gos o… quan la gent no sap què fer i es satura és quan entro jo. De vegades la gent em truca abans per fer les presentacions entre els gats des del primer moment, perquè no hi hagi ni mals entesos ni mals rotllos.

Intento fer-li veure a la gent que els gats amb problemes no són gats impossibles, només animals als qui se’ls ha de donar un cop de mà, o una visió diferent. Només s’ha de mirar que no hi falti ni hi sobri res a casa, i ells acostumen a posar-ne la resta.

Sempre t’han agradat els animals?

Sempre. Però no hi vaig conviure fins que no vaig marxar de casa. Els meus pares no volien tenir animals a casa, tot i que jo i els meus germans els havíem demanat amb insistència. Però van ser uns pares com calen i no van portar animals a casa només perquè els nens ho volien. Un animal de companyia és un membre més de la família i tothom i ha d’estar d’acord i a gust.

Quan va ser la meva vaig tenir els meus animals. La experiència de no haver-los tingut durant la infància no em va traumatitzar. Ara els gaudeixo perquè jo ho he escollit.

Perquè aquesta predilecció pels felins?

M’encanten. Són animals increïbles i sorprenents, interessants i enigmàtics . No deixen a ningú indiferent, o t’encanten o no en vols saber res. La seva independència i la seva vessant silvestre el fan realment interessants i apassionants. Sempre m’han fet gràcia totes aquelles tonteries que diuen d’ells, com que porten mala sort o que duen el dimoni a dins. I és que n’hi ha alguns que no saben què dir passar la tarda...

Es pot viure d’educar els gats?

De moment no, almenys jo vaja!. Faig d’educador de gats quan surto de la feina i el cap de setmana.

Tan de bo un dia m’hi pugui dedicar totalment, seria genial. Però mentre això no arribi li aniré dedicant part del meu temps lliure. És el que més m’agrada fer, i el fet de poder ajudar-los em motiva molt.

La gent cuida prou els seus gats?

Hi ha de tot. Són uns incompresos i això de vegades es pot pagar. Però això va a persones. Qui tingui un gat més val que s’ho hagi pensat bé abans. Quan entrem un animal a casa ens hem d’haver informat prèviament. Quines necessitats té, a quines responsabilitats haurem de fer front, quines seran les depeses econòmiques... Gats i gossos viuen fàcilment entre 10 i 15 anys, així que la història no serà curta. La gent animalera, que se’n diu, acostuma a envoltar-se’n d’ells i de gaudir de la convivència. Si els tens com a iguals segur que els tindràs ben cuidats!

On has après a educar els gats?

Doncs he tingut dos tipus d’aprenentatge: amb felins salvatges (en un centre de recuperació de felins salvatges a Anglaterra) i amb gats domèstics (al refugi del CAAC de Barcelona quan se’n feia càrrec l’Associació Altarriba).

Amb els grans felins vaig aprendre molt el seu llenguatge corporal, les paraules als seus ulls, el saber quan es pot o no es pot fer una cosa, que en molts aspectes són com els gats domèstics, la pena i la impotència que senten per estar empresonats en una gàbia, el seu poder immens...

Els domèstics em van ensenyar, i encara m’ensenyen, com aplicar totes aquestes coses en un ambient casolà, la relació que volen amb els homes, la seva comunicació directe amb nosaltres a través de petits missatges, que en molts aspectes són com els grans felins...

De les dues n’he tret coses molt importants, la una es complementa amb l’altra.

Tens gats a casa?

Visc amb dos gats ara mateix, però són de la meva companya de pis. En aquests moments no tinc animals. Potser quan les hipoteques no siguin una utopia podré fer-me amb un petit tros de món i ADOPTAR animals de refugi o recollir-los directament del carrer. Mai de la vida pagaria per un animal, hauria d’estar prohibit! Quan hi ha diners pel mig passen de ser animals a ser articles d’un negoci. I els negocis ja se sap, han de rutllar peti qui peti. I en molts casos, massa casos, peta l’animal. Als botiguers no els importa que mal visqui en un aparador on l’espera, en un tan per cent molt elevat, que una família amb un desig compulsiu passi per allí i pagui uns diners per ell, ja sigui perquè és moda, perquè els altres també ho fan o perquè la canalla no para de donar la tabarra.

Explica’ns alguna anècdota viscuda relacionada amb aquesta temàtica.

T’explicaré una anècdota en la que vaig sortir viu de miracle. Quan feia de voluntari a Anglaterra, entre d’altres coses, m’ocupava de les atencions dels felins. Coses com l’alimentació, neteja... Totes les instal·lacions dels felins tenien una part exterior i una d’interior. Les parts interiors coincidien totes en un mateix passadís. Crec que era el desembre del 2001 quan teníem una femella de caracal africà a punt de parir. Havia arribat al centre de cadell i a més l’havien tractat com una mixeta de casa. Quan la situació es va fer insostenible, se la van treure de sobre i la van portar aquí. Això va fer que tolerés als humans i no fos agressiva. En aquest passadís hi posàvem a descongelar la carn que consumien diàriament. Estava sol i la Misha va voler sortir al passadís. La deixàvem sortir al passadís de tant en tant, així ens robava un pollastre del terra i feia veure que l’havia caçat. Com que estava a punt de parir vaig voler mimar-la una mica i li vaig obrir la porta. Sempre anava fins al final del passadís, i en el camí de tornada agafava el pollastre. Però aquell dia alguna li va cridar l’atenció. No ho havia fet mai, però aquell dia va veure un linx al seu departament interior i se li va tirar. Es va agafar amb les quatre potes a la porta i va fer entrar tota la pota per un dels forats de la reixa. El linx se li va tirar a la pota i li va agafar per la punta amb la boca. Jo vaig començar a estirar la Misha cap a fora però el linx la tenia molt ben agafada. Els crits eren increibles. La meva única opció era la d’obrir la porta i intentar treure-li la pota de la boca, com fos. Vaig obrir i mentre amb un braç aguantava la Misha a un metre del terra, amb l’altra aguantava la porta mentre li donava patades al linx (no podia fer res més i no li van fer cap mal). Però el linx estava encegat i no veia res més. Quan ja pensava que no podia més, em vaig adonar que entrava la femella linx, una gata especialment agressiva i perillosa. No m’ho podia creure. Era surrealista. I quan ja em pensava que no podia estar pitjor i que aquella gata se’m tiraria a sobre, inesperadament el linx va obrir la boca. En qüestió d’un segon la pressió que jo feia per treure la Misha ens va enviar a tots dos de cop enrere i la porta es va tancar de cop. Pels pèls! Va anar de ben poc que els dos no acabem morts, perquè si aquell gat no arriba a obrir la boca, segurament ni jo ni ella seriem vius ara.

Per sort, tot i l’aparatositat del moment, la caracal va patir ferides de poca consideració i 2 dies després paria amb tota normalitat.

Uff!!

Quina solució hi veus a les colònies de gats que viuen al carrer?

La solució la té l’ajuntament de cada poble, responsabilitzant-se dels seus animals sense llar, i adequant-los llocs per poder viure d’una manera digna o creant un centre d’acolliment. La esterilització és fa necessària avui en dia per regular el nombre d’animals, no l’eutanàsia. Les colònies s’han de vigilar i controlar en qualitat de vida i nombre, saber el número màxim d’individus que hi poden viure i fer les coses com cal.

La gent els va posar al carrer i la gent els ha de treure.

Creus que un gat és com un nen petit?

No, ni molt menys. A cada u se l’ha de tractar com el que és. Algunes coses coincidiran, però moltes altres no. Als gats se’ls ha de tractar bé, igual que als nens. Tothom té la seva importància i juga el seu paper. Donar-li a algú el que es mereix i necessita és el més centrat que es pot fer. Al gat, la vida de gat i al nen una semblant a la nostra.

En quin indret del planeta et perdries ?

Crec que sóc una persona de perdre’s per diferents indrets. Em perdria per una selva, passant per l’avinguda massificada d’una gran ciutat mundial i acabant pel clàssic de l’illa deserta. No tinc un sol lloc idíl·lic, en tinc uns quants, més de tres.

Col·lecciones alguna cosa ?

No. Em fa mandra tenir coses que no fan servei. Anys i anys col·locades per omplir un espai. Si no els dónes un sentit i ho gaudeixes plenament perden tot el valor. Col·leccionar és divertit, sí, però a més l’espai mana. Però quan era petit col·leccionava els cromos de la lliga, del Dartacán y los tres Mosqueperros, de coches de luxe, monedes antigues...

Què ha de fer algú que vulgui contractar els teus serveis ?

Doncs qui ho vulgui té 2 opcions:

La primera i més directa és trucant al meu telèfon que és el 699 152 088.

La segona és per via e-mail a educadordegats@gmail.com

Quin tipus de música t’agrada ?

De moltes menes. Depenent de l’estat d’ànim amb que em trobi em ve de gust una o altra. M’agrada el rock, la música celta, algunes coses del pop... bastant normal amb aquest aspecte.

Practiques algun esport? Quin?

M’agrada molt l’esport i n’he practicat varis. Ara jugo en un equip de futbol i a finals d’estiu m’agradaria començar a fer esgrima. Mantenir-se en forma és important.

Què t’agrada fer en el teu temps de lleure ?

De tot. Relaxar-me a casa tranquil·lament, anar al cine, a passejar per la platja estiu o hivern, quedar amb amics i posar-nos al dia, fer esports d’aventura, jugar amb els meus nebots... Jo crec que em falta temps lliure.

Ens recomanes un llibre?

Algun que expliqui la història de la lluita per una molt bona causa, amb drama i alegria combinada.

Un desig per al futur?

Que aquest món trobi l’equilibri abans que comenci la conta enrere, que no falta massa.


 

[ Fer comentari ]

sueca
18/03/2008
20:54

yo tengo la gran suerte de vivir en una casa grande con mucho espacio y he podido cumplir una ilusion, la de tener animales, en mi infancia fue imposible, tengo 4 perros un gato, un loro dos cotorras y peces y todos los animales son agradecidos te devuelven mas de lo que les das,quien no respeta a los animales. no tiene derecho a que lo respeten. un saludo Jordi

en Educador de Gats a les 13:38 del dia 30/08/2011 ha replicat...
Un saludo. Gracias.
catalana
22/03/2010
21:56

a mi m'encanten els gats i ara mateix en tinc dos. Un que vaig agafar del carrer quan era més petita i un altre que li van donar a la meva mare. Aquesta ultima està a punt de parir!!

bosques del zar es*
09/06/2011
19:39

Por fin he conseguido mi sueño..que era tener gatos ..ya que soy alergica en un 50% al gato y el perro..y eso que me crei toda la infancia con perros..siempre tuve problemas d eque no engordaba y estaba siempre mala..y con el tiempo me di cuenyta que es por la alergia que nunca me diagnoasticaron..hasta ahora que con 32 años se me ocurrio hacerme la prueba y di positivo.A una si amo tanto los gatos que tengo 5 y me sacrifico por ellos en tomar las pastillas de alergia,por el amor a ellos.

en Laura a les 12:51 del dia 28/01/2013 ha replicat...
VETRIDERM y se lo pones a ellos..., es genial
Rosa
25/07/2011
13:35

Hola Jordi: Te conocí en junio en la conferencia que nos diste en ASPAC en Castellón. Supongo que no te acordarás de mí, te comenté ese día que tenía cinco gatos todos recogidos de la calle. Ahora me he encontrado hace un mes un siamés abandonado anémico, lleno de pulgas con más de 40 de fiebre. En fin, ahora está mejor pero le hice la analítica y ha salido positivo en leucemia. ¿Adónde me aconsejas que lo ponga para encontrarle una familia aparte de ASPAC?

en Educador de Gats a les 10:32 del dia 27/07/2011 ha replicat...
Hola Rosa, puedes contactar con protectoras de la zona para que te hechen una mano a través de sus webs. Además puedes meterte en foros y explicar que tienes un gato para dar en adopción. Espero que vaya muy bien y que le encuentres casa pronto. Saludos.
Begoña
23/08/2011
20:12

Hola,me gustaría que pudieras ayudarme y te lo agradecería en el alma.Mi gata desde hace unos meses se lame la tripa y las patas traseras hasta hacerse heridas.La única solución para evitarlo y poder curar sus heridas ha sido colocarle un collar isabelino,pero cuando está curada y se lo quito vuelve a lamerse y no quiero que pase el resto de su vida con el collar.Está desparasitada,vacunada y de todo.No creo que sea estrés.Muchas gracias.

en Educador de Gats a les 13:38 del dia 30/08/2011 ha replicat...
Parece que tu gata tiene estrés. Para poder ayudaros es imprescindible una visita a domicilio. Puedes contactarme por mail educadordegats@gmail.com Saludos.
Rebeca
24/05/2012
16:25

Hola Jordi Mi hermana tiene un gato que le dá algún problemilla, pero te lo comento yo porque ella no esta muy puesta en esto de internet, ella siempre tuvo gatos, casi siempre dos, hace un par de años se le murió la ultima con 19 años y se quedó Cuqui sólo con casi 11 años, ella vive sola y por problemas de trabajo no está mucho en casa y el gato desde que se murió su compañera felina llora muchísimo incluso cuando esta mi hermana en casa.....pensó que la solucion seria meter otro gato..SIGUE

Rebeca
24/05/2012
16:29

....y durante un tiempo dejó de llorar pero ahora vuelve a hacerlo, está castrado y su nueva compañera tambien, hace unos días hizo pis en un sillón, algo que nunca había hecho....mi hermana dice que no sabe que hacer, tiene juguetes, toda la casa para estar, va todos los dias a verlos y estar con ellos, pero aún así el gato maúlla como reclamando algo...¿que puede hacer? gracias!

Mª Dolors Prims i Torres
06/06/2012
19:12

Hola, m'agradaria rebre cada setmana els titulars més destacats. M'agraden molt els gats, de fet, en tinc quatre, dos regalats i dos adoptats. Aquest és el meu correu electrònic: mainecoonfaust@hotmail.com.

Marcos Barranqero
18/06/2012
23:13

Hola, tengo un problemilla con mi gata, desde hace unas semanas, a veces le da un algo y se tira toda la tarde arañándome y bufándome. Después, al dia siguiente, se le pasa. Desde luego no lo hace jugando, se eriza y ataca a mala leche, con uñas y dientes. ¿qué puedo hacer y a qué se debe este comportamiento?

Gemma
19/06/2012
21:36

Hola Jordi. Tinc una gata que té 5 anys i sempre es pixa en la roba que deixem pel terra, a les sabates, a les tovalloles que cauen al terra; perquè ella les estira... Hem buscat molts remeis però no hi ha manera. L'altre problema és que mossega i esgarrapa a la gent que no coneix o que ve a la nostra casa. Ens pots ajudar si us plau? Gràcies.

anna
19/08/2012
18:27

Hola, tenim un problema amb un gat (dos mesos) i un gos adult mitjà (24kg) de deu anys. El gat ha arribat avui, el gos ja fa més de deu anys que viu amb nosaltres i és molt tranquil, carinyós i espantadís. El problema és que el gatet s'espanta del gos i el bufa, treu les dents i esgarrapa i el gos s'estressa molt i s'espanta; acaba marxant. No sabem què fer perquè convisquin junts tranquils i, ara mateix, no poden estar junts, perquè sense matar-se, l'ambient no és bo. Què podem fer? Gràcies.

Elisenda
21/02/2013
23:06

Bona nit Jordi, Acabem de veure el programa "veterinaris" on surts amb dues gatetes la Nena i la Sissi. Tenim un gatet (europeu tigrat) que encara no té l'any. No podem ficar-lo al transportin. Quan veu que estem fent les bosses (marxem els findes) s'amaga sota el llit, es posa histèric i no vol que l'agafem. Hem provat amb el Feliway però no ens funciona. De ben petit l'hem portat sempre de viatge peró des de fa 4 mesos no vol ficar-s'hi. No sabem que fer. Ens podries ajudar. Gracies.

Lidia
27/09/2013
19:22

Jordi, tinc una possible resposta al problema de transportar gats.. en parlem? Una abraçada, linkedin lidia.lucena

Lupe Rionè
31/08/2014
16:00

Jo tinc 3 gatets, es diuen Lince, el gran , te ja 18 anys, pero juga i disfruta com un cadell. La Tritity es la segona, te 10 anys, i es celosa com ella sola. I per ultim esta el Neo, te 9 anys, es gran i negre com una pantera, pero es la cosa mes dolça i bona del mon!!! Tots son difernts i d'ells aprenc cada dies coses noves!!! Una abraçada a tots aquells que adoren als animals, els cuiden i els respecten.

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 178.33.167.39  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 
DlDmDcDjDvDsDg
30310102030405
06070809101112
13141516171819
20212223242526
27282930010203




acpg





  Un producte de:

www.aEsparreguera.com