El novè concurs de teatre d’Esparreguera aixeca el seu telo il·lusionat aquest diumenge 13 de gener de 2019 dins l’escenari del teatre del Patrona Parroquial d’Esparreguera, baix el nom enguany, de novè certament Josep Borràs i Farrés.
Emotiu obertura del concurs i paraules del Patrici esparreguerí homenatjat Josep Borràs, una persona molt coneguda i sobretot molt volguda a la nostra petita ciutat, per el se especial tarannà, i per el seu compromís i constant treball a favor de la Cultura i la Música, i les seves inacabables col·laboracions amb els nous projectes, i les entitats esparreguerines.
La primera peça teatral presentada a concurs aquest diumenge es la obra teatral que porta per a nom L’Adefesi. Del creador Rafael Alberti. Una peça presentada per la companyia de teatre amateur Kòmix de la localitat de La Garriga a la comarca del Vallès Oriental, que ha resultat essent la primera presentació tot un reactiu per el públic esparreguerí.
La companyia Kòmix, es va formar com a tal l’any 1997, tenint les seves arrels en una primerenca companyia formada en el Centre Excursionista Garriguenc (CEG), i que més tard es reconvertiria en l’anomena’t Quadre Escènic del Centre Excursionista Garriguenc.
En aquest moment de certa maduresa i emprenedoria de nous projectes baix el nom de Kòmix (1997) es quan també la companyia entra a formar part de la Federació de Grups de Teatre de Catalunya.
Desprès de treballs com La Bona Persona de Sezuan, Aijafadrim, No és tan fàcil, La Sang, o Confessions d’un Vampir, la companyia Kòmic participa a Esparreguera amb la obra L’Adefesi.
L’Adefesi és un títol enganyós. Podria fer-nos pensar que és una comèdia a dues bandes. Res més lluny de la realitat. Els noranta minuts de teatre que ens ofereixen de corregut amb un únic escenari i una il·luminació enfosquida creen un ambient rònic i tenebrós, pesat i altament dramàtic, que portaran al públic assistent a viure una experiència, un clímax, angoixant i molt tens.
El personatge principal és l’anomenada Gorgo, la rígida i rocambolesca tieta que encarna l’actriu Mònica Gotanegra, i que en el seu àrid paper de dolentota és l’artífex del drama que és viu en la família. El seu germà Dino és mort deixant una filla de nom Altea, que és enamorada d’un jove en un amor impossible.
La pobre neboda, la Altea, que és encarnada per l’actriu Lourdes Balcells, resta tancada, diríem, enterrada en vida, per la seva excèntrica tieta que, en una forma delirant vol fer present a la casa el seu difunt germà Dino. D’aquí que el personatge adopta signes de masculinitat portant un bastó i una barba, amb gestos de mal gust, com a formula artificial d’autoritat.
L’Adefesi, una obra àrida i pròpia de deserts, no apta per dur a terme per qualsevol companyia teatral pel seu risc interpretatiu. Aquesta obra teatral aglutina també altres personatges secundaris que conviuen dins aquesta atmosfera de patiment i reclusió. Dues comares anomenades Aulaga i Uva, que fan les actrius Sandra Esteve i Pilar Martí, el paper de la serventa Ánimes en mans de l’Oriol Ambrós, i el de Bión interpretat per el Xavier Gotanegra. Tot plegat uns personatges tant marcats per la seva identitat que ajuden a crear aquest ambient surrealista sobre l’escenari.
El públic no té al llarg de tota la obra la claredat de l’argument que és possiblement allò que l’escriptor del llibret volia que passes. No és té clar els motius de tanta duresa del personatge principal vers la neboda i tampoc de cap manera podem entreveure el final de la obra. Un final que ja comença aclarir-se amb una escena també discordant. La d’un sopar d’un grup de pidolaries a casa de la antipàtica Gorgo. Un sopar que esdevindrà marcat per la tragèdia en qual la enamorada i captiva Altea en un moment en que creurà ja mort el seu Estimat, decideix ficar fi a la seva vida suïcidant-se davant tothom.
En aquest punt final i punt culminant d’aquesta singular obra, per fi el públic desembolica el farcell amagat al llarg de tot el fil argumental viscut. La malaltissa rigidesa de Gorgo, la aparentment despietada tieta que intenta impedir la consumació de l’Amor del la seva neboda, i que realment si que té dues raons de pes. La de impedir unes esposalles entre germanastres i mantenir la bona memòria del seu germà difunt.
Tanmateix davant el cos sense vida de la seva neboda, car és carn de la seva carn, reconeixerà el seu total fracàs i la seva total desesperació. Tot exclamant avergonyida i embolcallada per un dolor de esquartera ànimes allò de que “No soc més que un monstre, una pobre fúria caiguda, un adefesi...”
Un treball de la companyia Kòmix, baix la direcció del Pasqual Escosa, que arrencaria uns calorosos aplaudiments del públic assistent a la presentació d’aquesta singular obra. D’un públic que, ja alleugits d’aquella càrrega oculta al llarg de tota la obra, i entès el seu fil argumental, respiraria per fi alleugerida. Tot valorant tota la seva obra en tot el seu conjunt de la millor de les maneres.
Acabaré recordant que la escenografia que em vist es deuen al treball conjunt del P.Escosa, X. Gotanegra, i l’I. Navarro. Amb una il·luminació escènica a mans del Damián.
El proper diumenge, més teatre a Esparreguera. Tothom convidat a anar-hi.
Lluis Artigas Jorba
