Fi de temporada de teatre a Esparreguera amb la pujada a l’escenari del grup teatral esparreguerí Tramateatre amb la seva obra “La Revolta” . Avui ens ha acabat el 10è Certament Francesc Ribera i Cortadella concurs de teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera. Avui, s’acaba el ritual d’anar cada diumenge al teatre…
La darrera proposta -ja fora de concurs- i com a cloenda del cicle teatral aquest diumenge 23 de febrer de 2020 ha estat “La Revolta”, un treball del conegut autor i dramaturg Josep Maria Benet i Jornet –anomenat Papitu pels seus amics– que avui per avui se'l considera un dels principals renovadors del teatre català. De fet la Revolta de bruixes és una de les obres més representatives del seu teatre. Diríem que, va seguir in creixendo la maduresa de l’èxit aconseguit amb altres obres antecessores. Com serien Una vella, coneguda olor (1964), Cançons perdudes (1970), Berenàveu a les fosques (1972), Supertot (1973), La desaparició de Wendy (1974), per arribar finalment a la Revolta de bruixes (1976). De fet un llibret escrit entre els anys 1971 al 1975 i que ens presentaria una obra teatral organitzada en un sol acte i amb una estructura d’espai temporal tancada.
Es una obra realista fins les darrers conseqüències i potser per aquests motiu i després de veure desfilar per davant nostre altres propostes presentades a concurs, potser que, alguna persona haguí quedat un brim descol·locada.
L’autor fa la obra d’una tirada. Poant el recurs escènic de muntar escenes i accions simultànies com ja havia fet en altres treballs com Fantasia per a un auxiliar d'administratiu (1964), Berenàveu a les fosques (1970-1971) o en altre obra inèdita de formació, Fiesta en casa de los Serrat (1960).
“La Revolta” presentat al Patronat Parroquial d’Esparreguera es un muntatges de TramaTeatre dirigit per Carles Reynés i el seu equip d'interpretació integrat per la Sandra Chaparro, el Lluc López, l’Anna Mestre, la Maria Mestres, la Paquita Mirabent, la Núria Sáez, i la Laura Seró que ens presenta tot allò que viuen a sis dones i un home al llarg d’una nit de lluna plena.
L’argument ens presenta una brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals. El personatge masculí anirà a càrrec del Vigilant encarregat del control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú. Estan, cansades. Cansades de treballar a tota màquina dues hores i mitja per nomes cobrar-ne dues. Per això intentaran organitzar-se per tal de corregir aquest abús i proposaran reivindicar els seus drets treballant les mateixes hores, però, més lentament,…
El grup que ens presenta el seu petit microcosmos en el que aquest enfrontament amb el Vigilant és, pràcticament, la única cosa que les mantindrà unides com a grup o col·lectiu. Tanmateix la protesta farà figa.
A partir d’aquesta revolta o protesta la obra teatral es va donant cabuda a les particularitats de cadascun dels personatges que participen d’aquesta obra. Aniran apareixent les marcades personalitats de cadascuna, les històries personals, i les diferències o rivalitats entre Elles.
Aquí cada actor i actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una personalitat ben definida i personal. I en aquest rerefons, possiblement, l’autor teatral qüestiona la idea de si cadascuna de les participants a la revolta o protesta estan disposades a cedir en les serves realitats i en les seves conviccions personals a favor del projecte col·lectiu com a grup. Ideals. Somnis. Fantasies. Aquí i cap tot i aquests “tot” també toparà amb la realitat i la capacitat de compromís.
Dos personatges amb clara rivalitat ens presenta aquesta obra: la Sofía (paper encarnat per la actriu Sandra Chaparro), qui és la veu que incita a les altres a plantar cara per les abusives condicions laborals, i la Rita (que és interpretat pe l’Anna Mestra), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques i del més enllà que cap altra cosa.
Les companyes de la Sofía i la Rita aniran tenint cadascuna els seus moments per definir per mitjà dels seus monòlegs els seus drames personals, aspiracions, anhels i fantasies. Així veurem personatges com la Dolors (a càrrec de la actriu Maria Mestres), afectada d’un càncer de pit que la mantindrà cansada i abatuda; o el cas de la Paulina (en aquesta obra a mans de Núria Sáez), la dona que ha estat víctima de maltractaments domèstics per part del seu difunt marit; o el personatge de la Filomena, (en un paper interpretat per la veterana Paquita Mirabent) que porta a l’escenari a la dona abandonada pel seu home a qui estima encara bojament. I el personatge de l'Aurora (aquí interpretada per la Laura Seró), una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes.
Cas a part l’Amo del galliner. El Vigilant malcarat. Un home vidu i solitari (paper que interpreta l’actor Lluc López), però que també tindrà un costat humà. I que a la obra passarà del paper d'opressor al paper de víctima, acabant morint. Vet aquí, mort d’una suposada maledicció llençada per la Rita…
I aquí acabem. L’any vinent, si tot va be, més teatre i del bo.
Ara resta viure de renda. De la renda teatral que ens han deixat les companyies i grups de teatre com Illets d’Abrera, Qollunaka de Terrassa, Cloteatre de Barcelona, El Partiquí de Barcelona, Triangle Teatre de Cornellà de Llobregat, l’ATC de Calaf, i Tramateatre d’Esparreguera….
A reveure…
Lluís Artigas Jorba